Araceli Segarra al CETIM de Manresa

L’altre dia vaig assistir a la conferència de l’Araceli Segarra, titulada "Everest, la mentalitat per assolir nous cims", al CETIM de Manresa, i va ser espectacular! Aquesta dona té un talent increïble per captar l’atenció amb una naturalitat i una energia desbordants que t’atrapen de seguida. És com si t’estigués parlant una amiga al voltant d’un cafè, però amb cada història et deixa reflexions profundes que ressonen. Una experiència realment enriquidora i inspiradora!

Va començar parlant de moments personals que et fan reflexionar. Va esmentar “les coses que no van sortit bé”, fent referència al tràgic accident de l’Everest del 1996. Va explicar com, durant aquell rescat, van marcar a la neu una X amb el suc de taronja d’una cantimplora per indicar el lloc d’aterratge de l’helicòpter de rescat (això sí que és "pensament lateral"!). També van cedir part de les seves provisions, inclòs l’oxigen, per ajudar els supervivents, tot i quedar-se pràcticament sense recursos per continuar l’escalada. Segons ella, aquesta experiència és un exemple clar de com les dificultats poden ajudar-nos a créixer. Això és la vida: cims i valls, on cada experiència té un valor inestimable.

Un altre tema destacat va ser el treball en equip i la comunicació. Va dir una frase que em va quedar gravada: “Tirar enrere és seguretat; tirar endavant és incertesa, però també aventura”. Això em va fer pensar molt. Deia que tant a la muntanya com a la vida, cal prendre decisions valentes i que, sense comunicació dins l’equip, tot es complica. Una lliçó aplicable a qualsevol àmbit: família, feina, projectes...

Pel que fa a la preparació, va ser contundent: “L’oportunitat es crea amb la preparació”. Res de confiar en la sort, insistia. La clau és estar preparat, estudiar, anticipar-te als problemes. Aquesta actitud redueix riscos i t’aporta confiança per avançar amb seguretat. Una lliçó que val tant per escalar muntanyes com per gestionar projectes o la vida mateixa.

Un dels punts que, per a mi, cal destacar és quan va parlar de l’expedició IMAX a l’Everest. El director va decidir que l’equip fos paritari: dos homes i dues dones. Això, malgrat la pressió dels productors, que volien un “equip SEAL” amb els teòricament millors: tots quadrats, tots identics. L’Araceli va destacar que la diversitat és molt més que una qüestió d’igualtat: és un avantatge competitiu. La varietat de visions i formes de treballar fa que l’equip sigui més eficaç i resilient, sobretot en situacions límit. Aquesta reflexió és clau tant a la muntanya com en qualsevol entorn professional o personal.

I per tancar, va parlar de l’adaptació amb una frase genial: “O t’aclimates o t’aclimueres”. És a dir, o avances o et quedes enrere. Ho explicava amb exemples de la seva expedició a l’Everest i ho comparava amb els projectes d’enginyeria. Sempre cal estar en moviment, perquè només així es poden assolir els objectius.

Va acabar amb una frase brutal: “Només es mor una vegada, però es viu cada dia”. Una reflexió que em va quedar molt endins. La conferència va estar plena de lliçons i moments inspiradors que et deixen amb ganes de menjar-te el món. Si mai tens l’oportunitat d’escoltar-la, no t’ho perdis. L’Araceli no només parla, et fa viure.

Ah, i per descomptat també va parlar del accident al Everest, la participació del seu equip al rescat, la muntanya i de l’expedició IMAX a l’Everest, però això mereix tot un capítol a part… o pot ser dos...

Errores y Aprendizaje (2): Ejemplo práctico EVEREST 1996