El pont d’Eiffel de Palamós: enginyeria, reutilització i economia circular

Passejant pels afores de Palamós durant les vacances vaig trobar un pont vermell sobre la riera Aubi, a l’inici d’un itinerari per a vianants i ciclistes que enllaça amb la Via Verda del Tren Petit. 

La riera era modesta, però el pont semblava massa robust per a aquell lloc. 

El primer que em va cridar l’atenció van ser els reblons. Fileres i fileres unint les peces metàl·liques, sense les soldadures que avui esperaríem trobar. Les bigues i les diagonals explicaven com s’havia construït; els líquens grocs i ataronjats que havien colonitzat el ferro explicaven una altra cosa: el pas del temps. 

Però el que realment em va fer aturar va ser una placa:

“G. Eiffel & Cie — Constructeurs à Levallois près Paris”.

Aquell pont no era una infraestructura rural qualsevol.

Havia sortit dels tallers de la companyia de Gustave Eiffel.

I el més interessant és que ni tan sols havia estat construït per aquell lloc.

Un pont Eiffel construït per a Girona

La companyia de Gustave Eiffel va fabricar el pont el 1878 per la ciutat de Girona.

Estava situat sobre el riu Güell, davant del parc de la Devesa, i durant dècades va ser conegut com el Pont del Rellotge.

En aquell moment, les estructures metàl·liques reblonades representaven una manera avançada de construir ponts.

Les diferents peces es podien fabricar en taller, transportar fins al lloc d’instal·lació i muntar mitjançant unions mecàniques. El sistema permetia construir estructures resistents amb elements produïts amb una precisió difícil d’aconseguir treballant directament sobre el terreny.

El pont va funcionar durant molts anys.

Però Girona va créixer, el trànsit va augmentar i aquella infraestructura del segle XIX va acabar deixant d’encaixar amb les noves necessitats urbanes.

A començaments dels anys seixanta va ser retirat del seu emplaçament original. La seva primera vida havia acabat.

Però això no significava necessàriament que el pont hagués arribat al final de la seva vida útil.

De pont obsolet a infraestructura reutilitzada

El destí més senzill hauria estat desballestar-lo i convertir l’estructura en ferralla.Però no va passar.

El 1963, Josep Maria de Toca i altres promotors vinculats a la urbanització Balitrà de Palamós van adquirir el pont per unes 25.000 pessetes.

I aquí apareix un detall especialment interessant.

Traslladar l’estructura fins al seu nou emplaçament va costar diverses vegades més que comprar-la.

Per tant, no es va reaprofitar simplement perquè fos una solució barata.

Algú va considerar que aquella estructura encara tenia prou valor per assumir el cost i la dificultat de transportar-la fins a un altre lloc.

Això canvia bastant la lectura de la història.

El pont havia quedat obsolet per a Girona.

Però no estava necessàriament obsolet com a pont.

Traslladar una estructura de més de 18 metres

El trasllat tampoc era una operació menor.

Parlem d’una estructura metàl·lica de més de 18 metres de longitud, construïda moltes dècades abans i que havia de recórrer la distància entre Girona i Palamós.

El pont es va transportar pràcticament sencer, en dues etapes i amb una autorització especial de trànsit durant la matinada.

El 1968 va arribar al seu nou emplaçament sobre la riera Aubi.

El 24 de juny de 1969 començava oficialment la seva segona vida.

Avui continua fent servei com a pas per a vianants i ciclistes, connectat amb la xarxa d’itineraris ciclistes de Palamós i amb l’entorn de les vies verdes.

Una infraestructura construïda al segle XIX continua, gairebé 150 anys després, fent la mateixa funció essencial:

permetre passar d’una banda a l’altra.

Més de 80 ponts Eiffel a Catalunya

El pont de Palamós forma part d’una història molt més extensa.

Entre 1876 i 1888, la companyia Eiffel va fabricar o subministrar estructures metàl·liques per a més de 80 ponts a Catalunya, molts relacionats amb el desenvolupament de la xarxa ferroviària i especialment amb les connexions del nord-est català.

Gran part d’aquelles estructures van desaparèixer amb el temps.

No necessàriament perquè haguessin deixat de ser resistents.

Les infraestructures també poden quedar obsoletes perquè canvien les condicions per a les quals van ser concebudes: augmenten les càrregues, creix el trànsit, es modifiquen els traçats ferroviaris o apareixen noves exigències d’explotació.

Alguns ponts, però, van sobreviure.

A Girona encara es conserva el conegut Pont de les Peixateries Velles, també construït per l’empresa d’Eiffel, mentre que altres estructures van trobar una segona vida després de ser traslladades.

El de Palamós és un dels exemples més interessants.

Reciclar el ferro o reutilitzar el pont

Aquí és on aquesta història connecta directament amb un concepte que avui forma part habitual del llenguatge de l’enginyeria i la sostenibilitat:

l’economia circular.

Si el pont s’hagués desballestat, se n’hauria pogut recuperar el ferro.

El material podia tornar a entrar en un procés industrial, fondre’s i convertir-se en una altra cosa.

Això hauria estat reciclatge.

Però a Palamós es va fer una cosa diferent.

Es va conservar l’estructura.

Es van mantenir les bigues, els reblons, les unions, la geometria i gran part de tota la feina industrial incorporada al pont durant la seva fabricació.

La diferència és important.

Reciclar recupera el material.

Reutilitzar conserva també gran part del valor que ja s’ha creat.

En aquest cas no es va recuperar només el ferro.

Es va recuperar el pont.

El valor incorporat en una infraestructura

Quan observem una estructura metàl·lica antiga és fàcil veure només els materials que la formen.

Però una infraestructura és molt més que una determinada quantitat de ferro o acer.

Hi ha matèria primera, energia, transport, disseny, càlcul, fabricació, mecanització, perforacions, reblons, muntatge i moltes hores de treball.

Tot aquest valor queda incorporat físicament a l’estructura.

Si destruïm el pont i reciclem el metall, podem recuperar una part dels materials.

Però desapareix tota la resta.

Si podem reutilitzar l’estructura sencera, conservem una part molt més gran d’aquell valor acumulat.

És una idea senzilla, però té conseqüències importants quan es parla de sostenibilitat.

Economia circular abans que en diguéssim així

Avui parlaríem de reutilització d’actius, extensió de vida útil, reducció del consum de materials o economia circular.

Als anys seixanta probablement la decisió es plantejava d’una manera molt més directa.

Hi havia una infraestructura que ja no servia per a les necessitats de Girona, però que podia continuar sent útil en un altre lloc.

I això és precisament una de les idees fonamentals de l’economia circular.

Abans de substituir una infraestructura, convé preguntar-se si realment ha arribat al final de la seva vida útil o si simplement ha deixat de ser adequada per a la funció que tenia assignada.

No és exactament el mateix.

Una estructura pot deixar de complir les exigències d'un lloc determinat i continuar tenint dècades de servei per davant en una aplicació diferent.

El pont de Palamós n’és una demostració extraordinàriament visible.

Una segona vida que ja dura gairebé seixanta anys

La primera vida del pont va transcórrer a Girona.

La segona va començar a Palamós el 1969.

I ja s’acosta als seixanta anys.

A vegades la millor solució d’enginyeria no consisteix a construir alguna cosa nova.

Pot consistir a analitzar bé el que ja tenim, determinar en quin estat es troba, entendre quina vida útil li queda i trobar una nova aplicació compatible amb les seves característiques.

No sempre serà possible.

Les càrregues, la fatiga dels materials, la corrosió, la normativa o els costos d’adaptació poden fer que reutilitzar una estructura no tingui sentit.

Però descartar-la únicament perquè ja no serveix per a la seva funció original tampoc és necessàriament una bona decisió.

El pont d’Eiffel de Palamós ho explica millor que moltes definicions teòriques.

Una infraestructura pot quedar obsoleta en un lloc sense haver deixat de ser útil.

I gairebé 150 anys després de la seva construcció, aquest pont continua demostrant-ho.

#GustaveEiffel #PontDeFerro #Palamós #Girona #Enginyeria #EconomiaCircular #PatrimoniIndustrial #Reutilització