Criteris Mediambientals per implantar renovables a Catalunya sense malmetre el medi ambient

(una xerradeta entre col·legues enginyers)

Hola, amics!

Us faig un resum de les noves mesures que han adoptat el Govern de Catalunya i la Secretaria de Transició Ecològica després dels incidents del 28 d’abril de 2025: han publicat tota una bateria de criteris ambientals per acompanyar cada projecte renovable, i aquests criteris es van actualitzar el 19 de juny de 2025.

El Actual Govern Català defensa que implantar energies renovables a Catalunya és possible sense sacrificar la natura ni el paisatge, sempre que es facin els deures.

Això implica una localització intel·ligent, un disseny sostenible i un diàleg constant amb l’ecosistema i el territori. Amb aquests criteris, fem un pas més enllà de simplement complir la llei: fem país, fem futur.

El Desafiament de les Energies Renovables a Catalunya: Sostenibilitat i Consens

Implantar projectes d'energia solar o eòlica a Catalunya no és gens fàcil, ja us ho avanço. Molts grups ecologistes s'hi oposen de ple, i fins i tot el Govern ha hagut de frenar projectes per l'impacte que podrien tenir en el nostre territori. La por és que una implantació massiva acabi malmetent i trinxant el nostre país, perquè al final, tots volem gaudir d'una natura intacta quan sortim de la ciutat, oi? De fet, fa més de deu anys que no es construeixen nous parcs eòlics: el sector està, de facto, aturat.

El dilema és claríssim: tots volem descarbonització i autonomia energètica, però ningú vol més línies d'alta tensió ni parcs renovables que destrossin el paisatge de casa nostra.

Per això, les mesures que la Generalitat ha aprovat recentment giren al voltant de dues idees bàsiques:

• Prioritzar sòls ja alterats: Les instal·lacions fotovoltaiques s'han de posar primer en polígons, infraestructures abandonades o terres de poc valor natural, abans de tocar camps i boscos.
• Minimitzar l'impacte visual i ambiental: Cal donar nous usos als terrenys de les instal·lacions (no tot ha de ser ferro i electricitat) i dissimular els aerogeneradors perquè no ens facin mal als ulls (aixo ja no en sembla tant fácil). A més, construir-los tan a prop com es pugui de les línies elèctriques ja existents per no trinxar més el territori.

Ara us ho explico amb més detall, perquè veieu el fons de la qüestió.

D'on venim i per què ens hi posem

La Llei 16/2017 de canvi climàtic ens marca un objectiu claríssim: aconseguir un sistema 100% renovable. Però, atenció, l'objectiu no és pas substituir els combustibles fòssils per nous impactes sobre la nostra biodiversitat o el nostre paisatge. Just per això, la Secretaria de Transició Ecològica ha publicat una bateria de criteris ambientals que acompanyen cada projecte renovable, i que es van actualitzar el 19 de juny de 2025.

Idees transversals per a qualsevol projecte

Per assegurar que la implantació sigui responsable, qualsevol projecte renovable ha de tenir en compte els següents aspectes:

• Prioritzar sòls ja alterats: Com us deia abans, es donarà preferència a polígons industrials, infraestructures abandonades o terres de poc valor natural per evitar transformar camps i boscos.
• Evitar espais protegits: És fonamental no tocar els espais protegits i els hàbitats d'interès comunitari, i respectar sempre els corredors ecològics.
• Analitzar l'impacte acumulatiu: No volem una "massificació" d'aerogeneradors o plaques en una mateixa zona que acabi penalitzant el territori. Per això, s'analitzarà l'impacte conjunt de tots els projectes.
• Estudiar alternatives reals: S'exigirà que es presentin diferents alternatives (ubicació, potència, traçat de línies, accessos) i que es justifiqui per què s'ha triat una, amb criteris tècnics, econòmics i ambientals.
• Cobrir tot el cicle de vida: El projecte haurà de pensar des de la construcció fins al desmantellament, incloent-hi un balanç de terres i un pla de restauració per deixar-ho tot com estava (o millor!).

Fotovoltaica: més enllà de plaques i inversors

La guia específica per a la fotovoltaica (versió 2, juny de 2025) subratlla un fet clau: el 90% del sòl dins d'una planta fotovoltaica queda lliure d'equipament. Això és important, perquè si es gestiona bé, aquest espai pot servir per reforçar la biodiversitat. Les mesures estrella inclouen:

• Cobertes vegetals autòctones: Fomentar l'ús de vegetació pròpia de la zona, la tala selectiva i el farratge no intensiu.
• Passos de fauna i tancaments permeables: Hem d'assegurar que els animals no es quedin "encapsulats" dins de la instal·lació.
• Criteris obligatoris i recomanats: Hi ha criteris "prioritaris" que són obligatoris en l'avaluació d'impacte ambiental (EIA) i altres de "recomanats" que, si es compleixen, us donaran punts socials i acceleraran els tràmits.

Eòlica: quan el vent aixeca polseguera

Els aerogeneradors són molt eficaços, això ningú ho dubta, però requereixen una planificació molt acurada per minimitzar el seu impacte:

• Localitzar zones de poc valor faunístic: Hem de prioritzar ubicacions amb poca presència de fauna i minimitzar l'impacte visual (per exemple, en crestes ja alterades o fons de vall amagats).
• Reduir moviments de terres i nous accessos: Si cal obrir camins, s'han d'integrar bé en el paisatge.
• Línies d'evacuació curtes: Les línies han de ser el més curtes possible, construint-les a prop de la Xarxa de Transport d'Energia Elèctrica (MAT) per reduir el nombre de torres i cables.
• Controlar les llums: La llum vermella dels aerogeneradors s'ha de gestionar bé per evitar la contaminació lumínica, que molesta molt.
• Estudis de fauna obligatoris: Cal fer estudis d'avifauna i quiròpters, amb un protocol de seguiment un cop la instal·lació estigui en marxa.

Fauna emblemàtica: àguila perdiguera i àguila reial

Des del març de 2025, tenim criteris específics per assegurar que els projectes renovables no afectin aquestes rapinyaires tan importants. Aquests criteris inclouen zones d'exclusió (buffers), seguiment amb GPS i mesures compensatòries a les línies d'evacuació, que, per cert, són la principal causa de mortalitat d'aquestes aus.

Canvis i ampliacions? Joc de bisturí, no de serra elèctrica

El Decret-llei 16/2019 defineix què és una "modificació no substancial" en un projecte, i és important tenir-ho clar:

• Mantenir el mateix nombre o menys aerogeneradors o superfície fotovoltaica.
• La potència total no pot superar un increment del +10%.
• El desplaçament màxim ha de ser de 500 metres dins del mateix àmbit i no pot afectar la Xarxa Natura 2000.

Si no es compleixen aquests requisits, l'expedient ha de tornar a una avaluació d'impacte ambiental simplificada. Res de fer les coses a la babalà.

Què t'emportes al projecte

Perquè un projecte renovable tingui èxit en la seva implantació, cal tenir en compte els següents punts clau:

• Planificació prèvia: Consulteu els mapes ambientals abans de buscar finançament. Això us estalviarà molts maldecaps!
• Documentació solvent: Una avaluació d'impacte ambiental (EIA) detallada i ben feta evita esmenes que s'eternitzen.
• Participació local: Compartir els beneficis i la informació amb la comunitat minimitza les oposicions. La gent del territori té molt a dir!
• Seguiment post-posada en servei: Un cop la instal·lació estigui en marxa, cal implementar sensors, càmeres i estudis de mortalitat per poder ajustar les mesures correctores si cal.

Espero que amb això t’hagi quedat una mica més clar com el Govern de Catalunya s’està prenent seriosament la implantació de les energies renovables — sempre amb el respecte pel nostre territori per davant de tot.

Truc de company d’enginyeria: abans de tirar línies d’evacuació o reservar terrenys, passa per la teva Oficina de Transició Energètica; allà et diran si el mosaic agrari és intocable, si hi ha corredors de fauna o si pots implantar el projecte en sòl industrial degradat i estalviar‑te mesos de tràmits. També et podríen ajudar a buscar inversors locals per cobrir la "cuota" del 20% o a negociar les "compensacions" que proposa el Decret 12/2025 si cal.

Les oficines de transició energètica són una mena de finestra de proximitat —el front office— que baixa la norma a la realitat diària de cada comarca, empresa o comunitat i que faría possible tot el que hem estat comentant (Decret‑llei 12/2025 ara i la futura Llei de Transició Energètica).

Tens alguna pregunta més sobre cap a on van les directrius del Govern o sobre com cal gestionar els projectes renovables a Catalunya? Digues‑m’ho i ho mirem plegats.