Cercs i la Central de Bombeig: Transició Energètica o Risc Ambiental?

Segons publicacions recents, la Generalitat de Catalunya sembla decidida a definir el futur energètic de Cercs. D’una banda, hauria sol·licitat formalment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic el desmantellament de l'antiga central tèrmica, inactiva des de 2011, amb la intenció de renaturalitzar la zona i eliminar possibles riscos ambientals derivats del seu deteriorament. Alhora, també estaria avaluant la seva participació en la construcció d'una central de bombeig hidroelèctric a la zona, sempre que compti amb el suport de les comunitats locals afectades.

Aquesta doble línia d’actuació ha generat un debat intens. Mentre alguns critiquen el que consideren un "intercanvi de cromos" —interpretant el desmantellament com una maniobra per facilitar l’aprovació del nou projecte—, d’altres són escèptics sobre si ambdues iniciatives estan realment relacionades. No queda clar si el desmantellament i la nova central van de la mà, si és una estratègia política per endarrerir la decisió sobre la central de bombeig, si busca generar pressió sobre l’opinió pública o si, simplement, es vol accelerar el procés de desmantellament.

Aquesta ambigüitat ha generat desconfiança, especialment entre els ecologistes, que temen que la renaturalització serveixi com a pretext per aprovar el projecte sense garanties ambientals sòlides. A més, hi ha el risc que la Generalitat acabi traslladant la responsabilitat al govern central, deixant el desmantellament en un limbe sense solució clara.

El projecte de la central de bombeig

El projecte, promogut per l’empresa Verbund, contempla una inversió significativa i, segons diverses fonts, l’empresa hauria ofert a la Generalitat una participació del 10%, amb possibilitat d’ampliar-la fins al 20%.

Tot i això, la seva viabilitat encara és incerta, ja que depèn del consens dels municipis afectats —La Nou, Vilada i Cercs—, un aspecte que encara no està resolt. En la pràctica, el projecte es troba en una fase molt inicial, sense acords concrets ni avenços significatius.

D’una banda, els seus defensors el presenten com un pas clau en la transició energètica. Les centrals de bombeig actuen com una "bateria gegant" que permet emmagatzemar energia renovable i equilibrar l’oferta i la demanda elèctrica, una solució especialment interessant en un territori muntanyós com Catalunya. A més, tenen una vida útil llarga i contribueixen a la reducció d’emissions de CO₂.

De l’altra, ecologistes i col·lectius locals avisen dels possibles impactes ambientals i socials:

• Alteració de l’ecosistema: La construcció pot afectar greument la fauna i flora autòctones.
• Artificialització del paisatge: Intervenir en zones naturals d’alt valor ecològic pot tenir conseqüències irreversibles.
• Especulació energètica: Es tem que el projecte beneficiï més a grans empreses que no pas a la comunitat local.
• Alternatives més sostenibles: Alguns defensen l’autoconsum i l’ús de bateries abans que grans infraestructures.

Sigui quina sigui l’estratègia final, el veritable repte és trobar un equilibri entre avançar cap a un model energètic sostenible i protegir l’entorn natural i social del territori. És com fer una recepta: cal la mesura justa d’innovació i respecte per la natura per obtenir un resultat beneficiós per a tothom.

Anem per parts:

La necessitat de les centrals de bombeig

Construir centrals de bombeig té una base tècnica molt sòlida. Mirem per què:

• Emmagatzematge d’energia renovable: Funcionen com una bateria gegant. Quan hi ha excedent d’energia (dies amb molt sol o vent), es fa servir per bombar aigua a un embassament superior. Quan la demanda puja i no hi ha prou renovables disponibles (de nit o dies sense vent), es deixa caure l’aigua generant electricitat amb turbines.
• Eficiència i vida útil: Tenen una eficiència del 70-80% i una vida útil molt més llarga que les bateries de liti o altres tecnologies d’emmagatzematge.
• Reducció d’emissions de CO₂: Ajuda a reduir la dependència de centrals tèrmiques de gas o carbó.
• Aprofitament de l’orografia: El relleu muntanyós de Catalunya facilita la construcció d’aquestes infraestructures en llocs estratègics.

Aquí ve el repte: Com aconseguir que un projecte necessari per a la transició energètica sigui acceptat socialment?

Propostes per acontentar a tothom:

• Garanties d’impacte ambiental mínim: Estudi ambiental rigorós i compensacions amb restauració ecològica en altres zones.
• Participació ciutadana: Incloure la població local en el disseny i oferir beneficis directes, com descomptes en la factura elèctrica o inversions en infraestructures locals.
• Gestió pública o mixta: Si hi ha por d’especulació, que el projecte sigui públic o amb participació comunitària per evitar que només sigui un negoci privat.
• Compatibilitat amb turisme i biodiversitat: Embassaments integrats al paisatge i amb usos recreatius, com passa en altres centrals d’Europa.

Quina lliçó podem aprendre?

El dilema entre progrés i conservació sempre estarà present en aquests projectes. La clau és que la transició energètica no es faci a costa dels territoris ni dels seus habitants, sinó amb ells. Un model energètic descentralitzat, sostenible i participatiu és el futur. I, si la central de bombeig de Cercs es dissenya bé, pot esdevenir una peça clau d’aquest futur. Això sí, sense oblidar la necessitat del desmantellament de l’antiga central de carbó.

I tu, què en penses d’aquest tipus de projectes?