"La pitjor mare del món" o "Quan deixar-los fer és l'autèntic empoderament"

"La llibertat comença amb un sol pas: La història de la pitjor mare del món"

Entre els articles que he escrit recentment sobre la necessitat d’empoderar les nenes (i també els nens) en relació amb el món de l’enginyeria, he intentat introduir la figura d’alguna dona empoderada com a exemple. Crec que val la pena dedicar un post a una d’elles per explicar-vos la història de la pitjor mare del món.

L'any 2008, Lenore Skenazy, coneguda als Estats Units com "la pitjor mare del món", va escriure un article a The New York Sun titulat "Per què he deixat que el meu fill de nou anys vagi sol en metro". Ella explicava amb tota naturalitat que havia portat el seu fill fins a una estació de metro de Nova York i l'havia deixat anar sol perquè tornés a casa. El nen l'hi demanava des de feia temps, i com ella feia aquest trajecte sola a la seva edat, va decidir confiar-hi. Li va donar un plànol del metro, diners, i, sense cap supervisió, va deixar que el nen fes el trajecte sol. Al cap d’una hora, el seu fill va tornar a casa més madur, autònom i orgullós de si mateix. Un primer pas cap a la seva independència. Ara bé, la gent es va posar les mans al cap, com si hagués fet una barbaritat! Des de llavors, va ser anomenada LA PITJOR MARE DEL MÓN... I TAN BÉ QUE HO VA FER.

L'empoderament a través de la confiança

El desafiament que va representar per a Lenore Skenazy deixar el seu fill de nou anys viatjar sol en metro, sinó també la lliçó de confiança i empoderament que se'n pot extreure. La història de Lenore Skenazy és un exemple clar de com els actes de confiança, encara que considerats per algunes persones com a perillosos o irresponsables, poden ser realment les accions més valentes i beneficioses per al desenvolupament personal d’un nen o una nena.

El perill de la sobreprotecció

Avui en dia, vivim en una societat on la por al perill i la voluntat de protegir els fills al màxim poden portar a una sobreprotecció perjudicial. Els pares, en la seva voluntat de cuidar-los, poden acabar limitant la seva llibertat i la seva capacitat per afrontar reptes. És important entendre que la seguretat total no existeix i que, a través del risc controlat, els nens aprenen, creixen i s’enfronten a la realitat.

Aquesta llibertat no només els fá un sentiment d’autonomia, sinó que també els hi ensenya a confiar en la seva capacitat per gestionar situacions perilloses de manera responsable.

La llibertat com a motor de creixement

Aquesta història no només és aplicable a les mares i pares, sinó que també és rellevant per a la forma en què eduquem els nens en general, incloent-hi les nenes, a entrar al món STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Com podem empoderar-les si no els donem l'oportunitat d'explorar i cometre errors? Si no els deixem intentar, provar i equivocar-se? En el món de la ciència i la tecnologia, els errors són una part fonamental del procés d'aprenentatge. De fet, els grans avenços s’han aconseguit després de molts intents fallits.

De la mateixa manera que Lenore va deixar que el seu fill es faci responsable del seu viatge al metro, nosaltres podem deixar que les nenes es facin responsables de la seva pròpia exploració en el món STEM. Els hem de donar les eines per fer-ho, però també hem de confiar que seran capaces de trobar les solucions a mesura que avançin. De la mateixa manera que deixar que el nen viatgi sol li va permetre créixer, donar a les nenes l'oportunitat d'explorar la tecnologia, la ciència i la matemàtica amb llibertat les ajudarà a créixer en confiança, creativitat i competència.

Trencar estereotips i oferir oportunitats

Un dels obstacles més grans que les nenes encara afronten en el món STEM és la creença que aquestes àrees són només per a nois. Això ve dels estereotips de gènere que limiten les seves aspiracions. Com podem trencar aquests estereotips? Donant-los oportunitats per explorar, per fer, per fallar i tornar-ho a intentar. Ens hem de recordar que els estereotips es trenquen quan les nenes poden veure altres nenes, dones i models a seguir que es dediquen a la ciència, a la tecnologia i a l’enginyeria. Però també es trenquen quan nosaltres, com a pares, mestres i societat, les animem i les empoderem per descobrir que el món STEM també és seu.

En resum, l'empoderament de les nenes (i dels nens) a través de l'experiència, la confiança i l'oportunitat de fer per elles mateixes és fonamental. Tal com Lenore va deixar que el seu fill fos independent, nosaltres hem de deixar que les nenes prenguin les regnes del seu propi aprenentatge. Els nens, i especialment les nenes, necessiten el seu corral (1*), un espais on poder explorar amb llibertat, sense bareres, sense por de l'error i on puguin desenvolupar-se amb autonomia.

El valor de la confiança:

"Fer un pas en solitari", com a part del camí cap a la maduresa, és fonamental tant per a les nenes com per als nens. Només quan els donem l’oportunitat de caminar sols, resoldre els seus problemes i superar les seves dificultats, podran descobrir tot el que són capaços de fer. Amb la confiança com a base, el camí cap al món STEM – i cap a qualsevol àrea de la vida – estarà ple de possibilitats.

Al final, el més important és entendre que els nens i nenes aprenen realment quan fan les coses.

O com diria el meu avi:

M’ho van dir, i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure, i ho vaig entendre.
Ho vaig fer, i ho vaig aprendre.

"Jo crec que això ho devia llegir en una galeta de la sort xinesa, parafrasejant a Confuci."

I sí, aquesta és la clau per empoderar-los: deixar-los descobrir les coses pel seu compte. STEM és una experiència pràctica. Quan els donem les eines i el temps per explorar, sense por de cometre errors, aprenen molt més que si només els expliquem la teoria. A poc a poc, aniran agafant confiança i veuran que no només són capaços, sinó que gaudeixen del procés de crear i resoldre problemes.

---

(1*) El moviment "Free range kids", liderat per Lenore Skenazy, pren el seu nom d’una expressió nord-americana basada en un joc de paraules que compara els animals criats en gavies amb aquells que es crien en corral o llibertat. Aquesta metàfora s’utilitza per descriure els nens que no poden sortir de casa, en contrast amb aquells que gaudeixen de la llibertat de jugar al carrer. En la nostra llengua, aquesta expressió s’ha adaptat com Nens sense barreres, una traducció que reflecteix amb precisió el seu significat dins el nostre context cultural.

De la mateixa manera, per empoderar tant a nenes com a nens en el món STEM, és fonamental oferir-los espais sense barreres on puguin créixer, prendre decisions, superar estereotips i, sobretot, confiar en el seu potencial. Així descobriran tot el que són capaços de fer, no només en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, sinó en qualsevol camí que decideixin explorar.